Si així fos - si fos cert que ara valors com l’esforç, el sentit del bé comú, l’autoexigència, el sentit de la família, l’ambivalència de drets i deures, es comencen altre cop a valorar, etc., -hauríem de preguntar-nos si això és a causa de la crisi.
teletreballadors.cat
el butlletí de notícies útil pel teletreballador
Jordi Pujol
De la Juani a l’ICREA. Components d’un quadre (que es diu Catalunya)
Com en un quadre, a Catalunya hi ha moltes figures, hi ha llums i ombres, hi ha colors de tota mena, primers i segons plans, matisos, perspectives diverses. Tot plegat pot fer un bon quadre si tot es combina bé, i el pintor sap evitar o esmenar els errors i evitar desequilibris en la composició.
No estem desarmats
En unes declaracions a La Vanguardia (19-10-2008), el pensador francès Alain Minc augurava una recessió econòmica, però d’una magnitud gestionable, que podia significar un retrocés del 1-2% de l’economia europea. Per a contextualitzar aquesta xifra i desdramatitzar-la, afegia: “Pensem que, si arribéssim a un retrocés del 5%, tornaríem al poder adquisitiu de l’any 2000. No podem dir que els nostres països fossin pobres l’any 2000.”
“Con acento catalán” “Una pincelada catalana”
Aquestes últimes setmanes més d’un cop he sentit o he llegit, molt especialment a Madrid, i també algun cop a Barcelona, aquestes expressions: “En un momento de crisis como el actual sería muy conveniente que en la política española hubiese un acento catalán”. O bé, “convendría en España una pincelada catalana”.
Què és Autonomia?
Sembla que no es tingui una idea clara de què significa Autonomia. Autonomia de debò. En tot cas Autonomia com sempre l’hem entès a Catalunya, i com en alguns moments de la Transició va semblar que s’acceptava a Espanya.
De l'economia productiva
Fa 16 o 17 anys –és a dir, pels volts de 1992– la política econòmica espanyola va fer un tomb important i saludable. Va passar d’estar dominada per criteris financers i d’efectes aleatoris a curt termini a estar-ho per criteris productius i més consistents. Aquest canvi de política fou sobretot impulsat des de Catalunya i molt especialment per CiU.
Què és el que està en joc?
Catalunya viu un moment de crisi. Precisem que una crisi no necessàriament ha d’acabar malament. Pot acabar bé. És més, de vegades la crisi és condició d’evolució favorable d’una malaltia o d’una situació política difícil o, en general, d’una situació d’estancament.
Perplexitat? Sí, però amb molts actius
S’ha publicat un estudi sociològic de molt bona qualificació científica sobre l’estat d’ànim dels catalans. I la conclusió és que a Catalunya hi ha un alt nivell de perplexitat. Que hi ha desconcert i confusió.
